Elx singular (pero xiquico)

[almedia]

La Fogasseta.
Bescuit fi típic d'Elx que en cada casa té un secret. Les variacions en els ingredients li donen un gustet diferent segons qui la cuite. Hi ha gent que se la menja mullant-la amb l'aigua del canteret, pero com està exquisita de vitat és amb xocolate calentet.

[desde la Hoya]

En el Camp d’Elx, al Padre, ya con cierta edad se le llamaba “Ta”.
Y a los Autobuses que bajaban desde Elche “Correo”
El apodo que tiene la familia por parte de mi Padre es “Chiuacha” supongo que en Valenciano sería “xiuaxa”.
Aun conocidos y nombrados por las personas mayores en La Baya, Asprella y Derramador.
Al parecer proviene de mi bisabuelo o tatarabuelo.
Era la forma de latigar a su mula o somera “xiu-axa”, “vamos camina”?

[almedia]

En el Camp d’Elx, al Padre, ya con cierta edad se le llamaba “Ta”.
Y a los Autobuses que bajaban desde Elche “Correo”
El apodo que tiene la familia por parte de mi Padre es “Chiuacha” supongo que en Valenciano sería “xiuaxa”.
Aun conocidos y nombrados por las personas mayores en La Baya, Asprella y Derramador.
Al parecer proviene de mi bisabuelo o tatarabuelo.
Era la forma de latigar a su mula o somera “xiu-axa”, “vamos camina”?

Astò és el que posa la millor (crec jo) recopilació de opodos il·licitans sobre el teu:

Xiguatxa: L’informant ens diu que pot venir de la repetició per part del posseïdor de l’expressió Xe vaja! Que amb el tancament de la e fa xi.

Xiu Aixa: Xiuaxa segun me conto mi padre azotaba a la mula con esa palabra Xiu Axa, Xiu Axa y así se quedo.

[almedia]

L'Alficoç.
Verdura cloixiora que es menja en cru i "a mos reó". No es pela mai, es menja sempre amb pell i tot. Gens coneguda fora de nostra contornà. Alguns llauradors posen la flor dins d'una botella de vidre, ensé que l'alficoç es fa gran dins, s'ompli la botella d'aiguardent.

[almedia]

En el Camp d’Elx, al Padre, ya con cierta edad se le llamaba “Ta”.
Y a los Autobuses que bajaban desde Elche “Correo”
El apodo que tiene la familia por parte de mi Padre es “Chiuacha” supongo que en Valenciano sería “xiuaxa”.
Aun conocidos y nombrados por las personas mayores en La Baya, Asprella y Derramador.
Al parecer proviene de mi bisabuelo o tatarabuelo.
Era la forma de latigar a su mula o somera “xiu-axa”, “vamos camina”?

Astò és el que posa la millor (crec jo) recopilació de opodos il·licitans sobre el teu:

Xiguatxa: L’informant ens diu que pot venir de la repetició per part del posseïdor de l’expressió Xe vaja! Que amb el tancament de la e fa xi.

Xiu Aixa: Xiuaxa segun me conto mi padre azotaba a la mula con esa palabra Xiu Axa, Xiu Axa y así se quedo.

Li he preguntat a un home que sap d'astò i em diu que en el parlar del Camp es posa davant d'un verb en imperatiu el "xi" per a donar-li més ènfasi a l'orde, per exemple "xi menja" o també davant i darrere "xi calla xi". És a dir que "uatxa" ha de ser un verb en imperatiu. "Guatxe" o "guatxerio" existix en el valencià del Camp d'Elx, és com un fang fi que es fa en remoure la terra, és possible que "uatxa" vulga dir "remou la terra sense parar" o una cosa semblant.

[almedia]

Xollar-se.
Els xics d'Elx a tallar-se el monyo diuen "xolla(r)-se". Ans "anar en xolla" volia dir anar sense sombrero, amb el cap descobert. Quan es volia parlar de coses entre adults i que no s'enteraren els xiquets es deia la frase clau "hi ha gent en xolla".

[almedia]

Les Paraules del Misteri.
Tot un tresor del parlar d'Elx. Cadafal, Tramoia, Mangrana, Oripell o Oricoral, Animeta... En hi ha dos úniques que només coneix la gent d'Elx: "Mans Gafes" que és la forma en què se li queden les mans al joïo que vol agarrar a la Maredéu; i "Recèlica", nom popular de l'Araceli.

[almedia]

La Facies Keuper.
Aflorament de terra-argila del Triàsic rica en mineral d'algeps que es troba en Ferriol i Vallongues. El mineral es processava en forns per a extraure algeps des d'antiu. A nivell industrial ho va fer la Yesería Román on les seues icòniques ximeneres ens han deixat l'espai de la Plaça de l'Algeps i les Ximeneres.

[almedia]

Entaconar.
En obrir les palmeres les petaques és l'hora d'entaconar. Llauradors i palmereros d'Elx pugen a les palmeres femelles un ramasset de flor mascle que nyiguen prop de l'ull, axina s'asseguren la pol·linització i en conseqüència una bona collita de dàtils.

[desde la Hoya]

En el Camp d’Elx, al Padre, ya con cierta edad se le llamaba “Ta”.
Y a los Autobuses que bajaban desde Elche “Correo”
El apodo que tiene la familia por parte de mi Padre es “Chiuacha” supongo que en Valenciano sería “xiuaxa”.
Aun conocidos y nombrados por las personas mayores en La Baya, Asprella y Derramador.
Al parecer proviene de mi bisabuelo o tatarabuelo.
Era la forma de latigar a su mula o somera “xiu-axa”, “vamos camina”?

Astò és el que posa la millor (crec jo) recopilació de opodos il·licitans sobre el teu:

Xiguatxa: L’informant ens diu que pot venir de la repetició per part del posseïdor de l’expressió Xe vaja! Que amb el tancament de la e fa xi.

Xiu Aixa: Xiuaxa segun me conto mi padre azotaba a la mula con esa palabra Xiu Axa, Xiu Axa y así se quedo.

Li he preguntat a un home que sap d'astò i em diu que en el parlar del Camp es posa davant d'un verb en imperatiu el "xi" per a donar-li més ènfasi a l'orde, per exemple "xi menja" o també davant i darrere "xi calla xi". És a dir que "uatxa" ha de ser un verb en imperatiu. "Guatxe" o "guatxerio" existix en el valencià del Camp d'Elx, és com un fang fi que es fa en remoure la terra, és possible que "uatxa" vulga dir "remou la terra sense parar" o una cosa semblant.

Muchísimas gracias Almeida, me has puesto los pelos de punta.
Apodos en el Camp d’Elx los hay tanto o más que verbos.
Paco “patorrat”, el encarnar, El Periquin, Jaume “el Pardo” mi abuelo, els “canalles”, els “servilletes”, el “encarnat”, les “taulaines”, el “Pessolet, Vicent “geremias”
Unos apodos vienen de sus sucesores, otros porque la persona caracteriza el nombre mismo del apodo.
Se van perdiendo y se perderán en cuando nuestros Padres fallezcan.
Había un tiempo, 50 años atrás que el apodo estaba antes que el apellidos. Hoy nadie reconoce por el apodo, si al igual por su apellido

[almedia]

En el Camp d’Elx, al Padre, ya con cierta edad se le llamaba “Ta”.
Y a los Autobuses que bajaban desde Elche “Correo”
El apodo que tiene la familia por parte de mi Padre es “Chiuacha” supongo que en Valenciano sería “xiuaxa”.
Aun conocidos y nombrados por las personas mayores en La Baya, Asprella y Derramador.
Al parecer proviene de mi bisabuelo o tatarabuelo.
Era la forma de latigar a su mula o somera “xiu-axa”, “vamos camina”?

Astò és el que posa la millor (crec jo) recopilació de opodos il·licitans sobre el teu:

Xiguatxa: L’informant ens diu que pot venir de la repetició per part del posseïdor de l’expressió Xe vaja! Que amb el tancament de la e fa xi.

Xiu Aixa: Xiuaxa segun me conto mi padre azotaba a la mula con esa palabra Xiu Axa, Xiu Axa y así se quedo.

Li he preguntat a un home que sap d'astò i em diu que en el parlar del Camp es posa davant d'un verb en imperatiu el "xi" per a donar-li més ènfasi a l'orde, per exemple "xi menja" o també davant i darrere "xi calla xi". És a dir que "uatxa" ha de ser un verb en imperatiu. "Guatxe" o "guatxerio" existix en el valencià del Camp d'Elx, és com un fang fi que es fa en remoure la terra, és possible que "uatxa" vulga dir "remou la terra sense parar" o una cosa semblant.

Muchísimas gracias Almeida, me has puesto los pelos de punta.
Apodos en el Camp d’Elx los hay tanto o más que verbos.
Paco “patorrat”, el encarnar, El Periquin, Jaume “el Pardo” mi abuelo, els “canalles”, els “servilletes”, el “encarnat”, les “taulaines”, el “Pessolet, Vicent “geremias”
Unos apodos vienen de sus sucesores, otros porque la persona caracteriza el nombre mismo del apodo.
Se van perdiendo y se perderán en cuando nuestros Padres fallezcan.
Había un tiempo, 50 años atrás que el apodo estaba antes que el apellidos. Hoy nadie reconoce por el apodo, si al igual por su apellido

Els apodos se'ls ha llevat per davant la modernitat, també als noms "normals". Una cosa curiosa és que habitualment quan estava present el posseïdor del apodo no es deia, es nomenava pel nom, per això per a saber qui eres hi havia dos preguntes amb un matís diferent, "com te diuen?" o "com te quirden?". Al teu iaio li diuen "El Pardo" i el quirden "Jaume".

[almedia]

Els Murs dels Horts de Palmeres.
Els horts de palmeres del Poble tenien pels seus límits un mur fet de pedres i argamassa de calç. Foren una construcció molt singular del paisatge d'Elx que queda en la memoria dels majors i en retratos antius. Hui dia pràcticament han desaparegut, sent l'últim que queda en part entregue el de l'Hort de Revenga al costat de les Cases de Ferrández.

[almedia]

La fàbrica del Sord.
Mostra de l'arquitectura industrial il·licitana. Segons els Savis és un conjunt excepcional. Construïda farà 125 anys prop de l'estació del tren per a aprofitar els seus servicis. En ella treballaren milers d'il·licitans, primer en les espardenyes i després fent sabates. Durant la guerra civil va ser fàbrica d'armament. Quan tancà en els anys setanta com a fàbrica de sabates, com estava tan ben feta, l'Ajuntament la va convertir en escola. Hui dia és el Col·legi Candalix.

[almedia]

L'Orquídia Gegant - Himantoglossum robertianum -
Raríssima joia botànica que es troba relicta en un barranquet del Pantano. Molt amenaçada per la regressió del seu ecosistema, sobretot per la falta de pins, per ciclistes divorciats obri-sendes de cap de semana i per gentola amb amotets que fan cross per tot a reu.

[almedia]

L'Aljub de la Casa dels Pins.
Magnífica mostra de la cultura de l'aprofitament de l'aigua a l'Elx antiu. Dels pocs aljubs que queden en peu que guardaven l'aigua dolça dels vessants.
Ans, l'aigua d'avinguda de pluja es guardava en centenars d'aljubs i balses de manera eficient. En l'actualitat s'emmagatzena en grans embassaments amb una sèrie d'inconvenients. Recents estudis plantegen que la solució a la reserva d'aigua seria guardant-la en xiquiques infraestructures. A voltes la solució a un problema està en com feien les coses els antius.