Elx singular (pero xiquico)

[almedia]

Els Cavallons.
Peculiar estructura geològica en forma de plegaments paral.lels en roca calcària que pren el nom, per similitut, dels margens de terra que fan els llauradors per a sembrar. Es troben en el límit entre Elx i Monfort. Des de molt antiu, per als il.licitans Els Cavallons eren la fita que marcava el conegut, de tal manera que la gent de més enllà de Els Cavallons eren "forasters".

[almedia]

El llop.
El gran depredador de la fauna ibèrica estagué present a Elx fins fa uns dos-cents anys. Hi ha constància del llop en escultures i gravats de L’Alcudia i en documentació dels arxius de La Vila.
En la toponímia trobem la "Font del Llop" en la Serra del Tabaià.
Hi ha topònims derivats l'antiquíssima "Alqueria de Cantallops" que estagué on hui dia està la Policia Local. Relacionat amb la desapareguda Alqueria de Cantallops ens queda l'Hort de Cantallops, l'Assut de Cantallops i el senzill i preciós aqüeducte de Cantallops sobre el Barranc de Sant Antoni. Pero eixe "Cantallops" no sembla estar relacionat amb llops il.licitans, si no amb el cognom d'un propietari cristià de fa quatre-cents anys.
Entre els Vells de la Partida de Torrellano es coneix al mineral d'algeps com a "pedra de llop", i també tenim paraules com "llobet" i "llobarro" relacionades amb el gran depredador en una altra època mal de cap dels il.licitans.

[almedia]

El Pantanet de Santa Fe.
Paratge extraordinari, paradís d'aus i peix. En terme de Santa Pola, des de sempre molt lligat a les Partides del sud. Es peixca el millor mújol de la contorná, a la manera tradicional amb el rall. El mújol del Pantanet és protagonista de menjars de les iaies, com fet a la sal o l'espectacular caldero de mújol amb nyora de bola seca, all, tomata, quereïlla, safrà i allioli.

[almedia]

Les Olives de Cofí.
Tradicional manera de conservar les olives. Quan les olives de la varietat grossal o callosina estan ben madures es posen a assecar sense pinyol, guardant-les del roxio a la nit. Ensé que estan seques del tot se'ls posa orenga. Es mengen amb una xorraeta d'oli. Delicioses, millor que el companatge.

[almedia]

El Deportivo Ilicitano.
Únic filial de la lliga espanyola, juntament al Sevilla At, que ha jugat amb escut i indumentària pròpia. En la seua època tenia els seus propis seguidors als quals els aficionats de l'Elx CF dien “verderols" pel color de la seua camiseta semblant al de l'escandalós pardalet amb eixe nom. A vore si ara que està de moda el "retro" retornen al Tano el nom, la camiseta i el seu preciós escut.

[almedia]

La Rafa Gran i el Rafal Nou.
Assut en la Rambla que desviava l'aigua a la Séquia de Marxena perqué regaren els Moros. Hui dia s'ha quedat en un rebalçó naturalitzat on creixen els tamarits i es poden vore peuverts (Gallinula choloropus) i fotges (Fulica atra), i on en les orellaes els avions comuns (Delichon urbicum) pillen fanc per a fer els seus nyius al Poble.
El paratge de la Rafa Gran és una mostra del que seria un riu Vinalopó renaturalitzat en el seu tram urbà.

[almedia]

Els Capellans.
Bacallaret salat i sec. S'assecava tradicionalment a les cases. Primer se li sacaven les tripes al bacallaret, es posaven en salmorra unes hores, després amb una aulla s'anava passant un fil palomar pels ulls fent una rastrera de peixos que es posaven a assecar, guardant-los de les moixques amb una sarcieta.
Els capellans a la brasa són l'ingredient distintiu del soparet típic il·licità "pipes i carasses".

[almedia]

La Locomotora Mikado.
Impresionant màquina del tren a vapor que està llançant-se a perdre en l'Avinguda de la Universitat. Record del que va ser el ferrocarril per a Elx i el gran avanç que va suposar el soterrament de les vies per al Poble.
La via de tren és el marc de la popular dita racista il·licitana "de la via pa dalt, gentola".

[almedia]

Els Joïos.
A Elx quan algo és nomenat com "joïo" és perque és molt roïn.
Només hi ha una classe de caragols que no es mengen a Elx per roïns, uns blanquinosos que es troben en els pedregals de les llomes, són els caragols joïos.
N'hi hagué una època que l'escena dels Joïos del Misteri deixà de fer-se pel rebombori que s'armava en Santa Maria de la tírria que se'ls tenia.

[almedia]

El Fantasma de la Biblioteca de San José.
De sempre s'ha dit que a la biblioteca de San José havien roïos, aparicions, veus...
Farà una trentena d'anys un guarda que estava vigilant per la nit una exposició escoltà algo estrany, en anar a vore que passava vegué el fantasma d'un flare passejant-se. El guarda, mig tarambana, fugí d'allí.
De sempre en el Convent de San José, on està la biblioteca, ha sigut lloc de descans dels morciguellos que a poqueta nit ixen tots junts a menjar moixquits, fent un roïet fluixet i sombres a la llum de la lluna.

[almedia]

La Baranda del Pont Nou.
Preciosa mostra del Modernisme a Elx. Les seues característiques flors de ferro mos acompanyen als il·licitans des de fa cent anys. Detalls que passen desapercebuts que mos conviden a descobrir els rastres del Modernisme a Elx.

[Paquito Bonet]

La Mare de Déu dels Bombes
A Elx a la Virgen de la Soletat se li diu La Mare de Déu dels Bombes.

[helikelig]

En Elche hay un dicho que reza:

" El dinero y los cojones, están para las ocasiones".

¿Habrá acaso mayor singularidad, que nos distinga del resto de vecinos? No lo creo.

Sixto Marco estaría de acuerdo conmigo.

[almedia]

Bomir.
Una d'eixa paraules del parlar il·licità que poquet a poquet va caent en desús. És fer un roïo continu i suau... "tzzzzzzz...". A una avespeta minuiua que fa forats enterra li diuen "bomiró" en el Camp. Així mateix a Elx diem "eixir bomit" a eixir corrent de colp.

[desde la Hoya]

Cuando se empezó a decir
“Listo de Perleta”
Es la manera de señalar a alguien que se cree más espabilado o quiere descartar por encima de todos.
Ya viene el “listo de Perleta”