Elx singular (pero xiquico)

[almedia]

Les Deu Plagues Bíbliques d'Elx (actual).

La rotonda de l'aljub. Paradigma de la ineficàcia dels responsables de l'Administració.

Els moixquits. Eixe moixquit tigre que a les dos del matí està roant l'orella… i quan ja l’has matat... en ve un altre.

El picudo. Gràcies a la gòmia dels que vullgueren fer diners fàcils portant palmeres forasteres tenim a este flaret gegant fent-se les nostres.

La paysandisia. Palometa que posa els ous en les palmeres i quan ix el cuc se les menja per dins. Si no teniem prou amb el picudo, també la paysandisia. Damunt de bony, torondo.

Les idees dels alcaldes. En hagué un que vullgué posar una noria en el palmeral o el d'ara que ho arregla tot posant estatuetes, banderoles i planterets.

Els xaleteros. Gent que va al seu xalet del Camp els caps de setmana i quan ix de passeig agafa el que vol de les collites dels llauraors amb el pretext de "es que no está verjao".

La merda dels gossos. En realitat és la falta de vergonya dels seus amos.

La calor de l'estiu. Insoportable, això de "en baixar l’Ángel refresca" va passar a la història.

Els amotets fent roïo. En general la modernitat a portat el viure en el roïo permanent. Recrear-se un ratet sense roïo al Poble és un luxe.

Els presidents de l'Elx CF en el futbol a color. Buuuuuf!!!

[almedia]

L'Aqüeducte del Barranc dels Arcs.
Joia de l'enginyeria hidràulica medieval feta de pedra i argamassa de calç. En la base dels seus pilars té uns tallamars imponents que han permés a l'estructura aguantar barrancades durant segles. Forma part de la xarxa de la séquia dels Moros -Marxena- nomenada "braçal de Penat". En la parla del reg dels llauradors del Camp d'Elx diuen que regar "a penat" és fer-ho sense pendent.

[almedia]

L'Escut dels Mercedaris.
La Corona Reial de Jaume I, la Creu de la Catedral de Barcelona i les barres de la Senyera de la Corona d'Aragó.
Els podem vore en la part de dalt de la porta del Convent de la Mercè. També en els lletrers encarnats que hi ha en les parets exteriors de Santa Maria - els Vítols- que els escrivien quan un flare de l'orde feia un sermó important, posant la data, el nom del flare i l'escut mercedari.

[almedia]

El Barranc de la Regalíssia.
Barranc d'Elx que té la singularitat que porta aigua permanentment, per la qual cosa es pot considerar l'únic riuet cent per cent il·licità. Capçalera del Barranc del Grifo, naix al costat del mític Roal de Bernat en Vallongues, de sempre considerat el lloc habitat més al nord del terme, i acaba en passar la Serra dels Cremats. Paradís d'aserps, granotes i arrinocs.

[almedia]

L'Hort de San Plácido.
Paradigma del millor i pitjor del Palmerar d'Elx.
Perfectament conservat, amb la casa d'hort més bella del Poble amb la seua icònica llongeta que forma el preciós passadís de fusta.
Al voltant de l'Hort de San Plácido es pot comprovar l'aberració que fou la gestió del Palmerar durant el segle XX. Al sud es feu una escola deixant les palmeres sense context. A l'oest es van alçar entre palmeres els mastodòntics edificis de Ripoll llançant-ho a perdre tot. A l'est es va construir un hotel que destrossa el paisatge. Al nord, directament, es va talar l'Hort de Pataes per a edificar un barri.
Damunt de tot, els promotors que van perpetrar l'assassinat del Palmerar tenen el nom d'un carrer en el seu honor.

[almedia]

Els Olmos Centenaris.
El millor arbre de la nostra terra per a fer sombra, per això en el seu moment la carretera de Santa Pola fou un túnel format per dos fileres d'olmos als costats. Hui dia encara poden vore refills d'aquells olmos arrancats per seguretat.
Olmos centenaris en podem trobar prop de l'Ermita de Sant Francesc d'Assís al Molar i l'espectacular olmo de l'Ermita de San Isidro en Derramador.

[almedia]

Les Carrilades.
En el llit del barranc de Sant Antón estan les marques del treball de la construcció d'Elx durant segles. El pas de carros carregats de pedra de les canteres de Ferriol han deixat estos surcs impressionants. En les carrilades, la història queda registrada al revés que en la resta de jaciments històrics, el fons de les marques són de principis del segle XX, mentres que les més superficials són dels Ibers que van sacar pedra per a fer des de cases a obres d'art com la Dama.

[almedia]

El Xorlit.
Pardal fàcil d'escoltar, pero difícil de vore a causa del seu plomatge críptic. El cant del xorlit és a poqueta nit la banda sonora en el Camp d'Elx, tota una experiència tindre un ratet per a escoltar-lo. El xorlit és una benedicció per als llauraors ja que s'alimenta d'insectes, caragols i ratolins.

[almedia]

Els Troncs de Palmera.
Quan una barrancà, fa algun segle, es llevà el Pont de la Maredéu es feu uno provisional de troncs de palmera.
És singular a Elx l'ús dels troncs de palmera per a fer pilars, i sobretot, bigues per als terrats dels quals encara es poden admirar en cases antiues. Recentment també s'ha aprofitat els troncs de palmera per a fer soles i tacons per a fer sabates "Made in Elx".

[almedia]

Klarmax i Mercury.
Elx tingué dos fabricants de ràdios. Quirant fundà Klarmax, amb el seu bellíssim logo amb l'escut d'Elx, i Oliver feu el propi amb Mercury. Veient el tiró que tenia la ràdio i el car que eren es llançaren a la seua fabricació. Compraven els components, i aprofitant estructures fetes per ebenistes locals, feien el montatge en els seus tallers del Poble.

[almedia]

La Cantera de l'Escorfer.
Per l'erosió de la seua superfície i les tècniques d'extracció de la pedra ha de ser de les més antiues d'Elx. Amb les seues carrilades en el llit calcari del barranc de sacar amb carros els blocs de pedra. La seua contemplació des de la serreta d'al davant, amb el sol baix d'hivern, és espectacular.

[almedia]

Els Camps d'Aviació.
Entre els majors d'Elx es coneix a l'aeroport d'Altet com el "camp d'aviació". Això és aixina perque ans d'estar l'aeroport hagué unes pistes d'aterratge usades per avions francesos que feien escala per portar el correu a l'Àfrica.
Pero a Elx va haver-hi un altre camp d'aviació, el de "Els Ciprerets" situat en el saladar de Santa Pola en Valverde Baix. Estagué operatiu molt poquet temps ja que en les primeres pluges es van inundar les pistes i van quedar inutilitzades.

[almedia]

Les Motos Il.licitanes. Setter, Elig i Diemen.
Setter té el seu origen quan el seu fundador, Santonja, va començar a equipar bicicletes amb un motor. El següent pas va ser la fabricació de motos, inclòs el motor. Durant vint anys Setter va ser marca de prestigi entre la gent d'Elx. Des de fa uns anys Setter ha tornat al mercat amb dos atractius models.
Les Elig foren unes motos precioses que van tindre el seu èxit a principi dels 60. En el seu bell logotip portava dos palmeres il.licitanes als costats.
I les Diemen amb el espectacular logotip amb la Dama d'Elx.

[almedia]

L'Escut Picat del Duc de Arcos.
Durant l'època del Règim Senyorial els il.licitans sempre es van mostrar en contra del Senyor de torn. A mitjan Segle XVIII es van produir revoltes a causa de la fam i la misèria. La ira dels il.licitans es va dirigir cap al Senyor d'Elx, el Duc de Arcos. Un dels actes de protesta fou picar l'escut d'armes del Senyor que estava en Santa Maria. I ahí seguix, en la part més alta de la porta principal de la Basílica encara es pot vore l'escut doble picat del Duc de Arcos.

[almedia]

La Contraséquia.
Al llarg de la història de la Séquia Major s'han anat fent millores amb l'objectiu d'optimitzar l'ús de l'aigua. La Contraséquia fou un canal de circumval·lació que connectava la Séquia Major amb tots els seus ramals sense passar pels partidors. Quan arribava per la Séquia Major aigües d'avinguda per fortes pluges, l'aigua saltava el rebosedero de la Contraséquia, eixe excés d'aigua es repartia per les séquies menors regant el màxim possible i guardant l'excedent d'aigua en aljubs i basses.
Una altra mostra de l'eficiència de la cultura de l'aigua a Elx.