Elx singular (pero xiquico)

[almedia]

El Vol de la Mangrana i el Vol de la Coronació.
Les campanes de Santa María són l'instrument musical més antiu del Misteri. La "Ave Maria", la de "Dejú", la "Maria Bàrbara" i la "Maria".
Es coneix com el "Vol de la Mangrana" al volteig singular que fan les campanes "Maria Bàrbara" i "Dejú" quan s'obri el Cel i ix la Mangrana en el Misteri. Així mateix el "Vol de la Coronació" és l'imponent volteig de les quatre campanes de Santa Maria a la volta quan es corona a la Maredéu.

[almedia]

El Calitx.
Joc en el seu moment molt popular. Al Poble les últimes partides es van jugar en la Rambla, mentres que en el Camp encara es juguen partides en Torrellano i al costat de la Torre del Gall en La Foia. Amb un vocabulari tècnic singular com "tirar a descapullar" o "a arrimar", o els "xapots" de llançar.

[almedia]

El Vocabulari del Reg.
Segles de regadiu a manta a Elx han donat un riquíssim vocabulari del reg. Exemples com "escorrim" -aigua que fluïx per una séquia quan es gira el partidor- o "regolfar" -remolí que fa l'aigua quan canvia de direcció en una séquia-.
Bardomera, xorret, regallaor, fil, descostonar, galze, tarquim, pendre... paraules singulars que poquet a poquet van perdent-se degut a l'ús de moderns sistemes de reg.

[almedia]

Els Depòsits de l'Alcoraia.
Amagats al costat del Camí de Castella estan els dos aljubs gegants que proveïen d'aigua dolça a les fonts del Poble a principis del segle XX. Bellíssima construcció d'influència modernista feta de sillars i aladrillo, amb uns sorprenents arcs i pilars en el seu interior. Magnífic patrimoni ocult molt ben cuidat pel seu actual amo, al contrari que la resta de la infraestructura que portava l'aigua des de la Partida de l'Alcoraia que està pràcticament desapareguda.

[almedia]

El Roal de Ventarich.
Lloc genuí del Camp d'Elx. Conjunt de cases juntes envoltades dels típics cultius, habitat des de molt antiu com indica el seu nom que prové dels Moros. "Ventarich" ve del nom del seu propietari àrab Ben Tariq que vol dir "fill del camí".

[almedia]

La Talla.
Des dels Moros és la unitat de cabal d'aigua de reg de la Séquia Major. L'aigua que porta la Séquia es dividix en dotze parts iguals, la quantitat d'aigua de cada una d'eixes parts que circula durant dotze hores és una talla. Com la séquia no sempre porta la mateixa aigua, la talla serà major o menor en funció d'eixa quantitat d'aigua, pero sempre proporcional a la que hi haja.
Quan les noves companyies de regs El Progrés, El Porvenir i Riegos de Levante comencen a vendre aigua elevada del Segura adopten l’antiu nom de "talla" pero en este cas amb l'acepció d'un cabal fix de 50 litres per segon.

[almedia]

La Cacera amb Ença.
A Elx de sempre hi ha hagut afició a la cacera amb ença del tord. S'embragava l'ença de tord amb un bragaor i fil palomar, nyugant-la després dalt d'una olivera. El caçador s'amagava en una barraqueta, quan venien els tords atrets per l'ença, els caçava.
Els tords pelats i llimpios es fregien amb alls, sent molt gustoses les tetelletes.
La cacera amb ença actualment és una pràctica prohibida.

[almedia]

El Tord de Campanari.
A diferència del tord de venguda -Sturdus vulgaris- que només passa l'hivern a Elx, el tord de campanari -Sturdus unicolor- viu aquí tot l'any. Ho fa en llocs alts, com els campanaris, des d'on busca menjà com escaravats, picudos, llagostins… a més d'olives i dàtils. També fan colònies a les torres d'il.luminació esportives del Poble, axina en podem trobar una en l'estructura dels focos de l'Estadi Martínez Valero.

[almedia]

L'Ompliüra.
Quemenjar amb molta tradició a Elx. De sempre hi ha hagut boníssima ompliüra il·licitana com la de la Venta La Úrsula o la del Ventorrillo Durà.
Per a fer-la en les brases, la llonganissa encarnà amb simenteta de fenoll, la llonganissa de magre i la botifarra de ceba. Per a menjar-la a mos reó o posar-la en la Costra, el blanquet i el botifarró.

[almedia]

Les Tripanelles.
En Quaresma i Setmana Santa no es toquen les campanes ni es posen flors a les esglésies. Ans, en conte de tocar les campanes en eixos dies, es feia sonar un instrument de fusta de so aspre: la matraca.
Contava gent major que a la matraca a Elx li deien "tripanelles". En el campanari de Santa Maria es conserven mig amagades unes tripanelles.

[almedia]

El Nom dels Horts de Palmeres.
La majoria tenen el nom o l'apodo de l'amo, com l'Hort de Revenga o el del Pessetero. Uns altres el prenen d'algun element curiós que tenen.
En l'antiu Hort de Pataes, a la casa que va haver-hi, diuen que els Moros del Raval jugaven a pegar un bot i deixar la marca del peu a la paret el més alt que pugueren, eixes marques de "pataes" li van donar el nom a l'hort.
Ans els horts estaven envoltats d'un mur de pedra i argamassa, tenien una o dos portes per a entrar, pero hi havia un que en el seu mur no en tenia, és "l'Hort Que No Té Portes".

[almedia]

L'Alassor.
Cultiu tradicional del Camp d'Elx. Les seues flors s'utilitzaven com a colorant alimentari. L'arribada dels colorants artificials va fer que poquet a poquet es deixara de plantar, quedant només un llaurador a Matola que ho sembrava. L'alassor s'asseca, torra i pica per al seu ús. Hui dia diverses persones en el Camp tornen a cultivar-lo per a ús propi com a alternativa als nocius colorants artificials.

[almedia]

Els Qanats.
Mines excavades en la Serra amb la finalitat d'obtindre aigua amb un sistema ja utilitzat pels Moros. Centenars de metres de galeries subterrànies per on xuma l'aigua dels aqüífers de Sanxo i Colmenars que després ix a la superfície per una sequieta.
Quatre qanats trobem a Elx. La Mina d’Animetes, lloc on també es feia un porrat molt popular al voltant de la surgencia de l'aigua. La Mina del Barranc de San Antón que regava la Hisenda de Canals. La Mina de Galan, única que seguix en funcionament. I la Mina de L’Escofer, de la qual s'aprofitava l'aigua per a donar servici a les màquines de vapor del ferrocarril.

[almedia]

Les armeles.
Herència dels Moros. Fonamentals en l'elaboració de dolços com els almendraos i la tortà. A Elx és tradicional afegir armela molguda a moltes menjades, hi ha iaies que fan madalenes caseres amb farina de forment i d'armela, posen armela fregida i picada als guisats, fan orxata d'armeles verdes o preparen un espectacular allioli amb armeles fregides.

[almedia]

L'arròs i Pato.
A banda de gallines i pollastres en algunes cases del Camp també criaven patos. Era costum fer arròs i pato per al dia de la Maredéu. Per a fer el sofregit es gastaven nyoretes encarnaes tendres, tomata maüra i una poquet d'ompliüra. Per a postres almorjàvenes.