Elx singular (pero xiquico)
Publicado: Mar Oct 21, 2025 10:35 am
La Dama, el Misteri o el Palmerar són per a Elx una senya d'identitat per la seua singularitat.
Hi ha altres particularitats il·licitanes menys vistoses, algunes pràcticament desaparegudes, que també són distintives del nostre Municipi.
Aquí van dotze peculiaritats il·licitanes. Segur que en hi ha un grapat més.
El Sarangollo.
Joc d'envit de baralleta dels més complicats del món. Paraules com Ali i Truc formen part del seu vocabulari. L'últim baluard del Sarangollo està en el Bar Cantó de Portes Encarnades.
La Tafulla.
Unitat de mesura de la terra de regadiu d'origen àrab. A diferència de les tafulles de la contornada que són de 1118 metres quadrats les d'Elx són de 953. Hi ha diverses teories que expliquen esta singularitat, una d'elles diu que és pel fet que els primers habitants àrabs d'Elx van ser iemenís que tenien unes mesures de longitud un poquet més xiquiques que els altres àrabs.
L'Escut sense corona.
A diferència de la gran majoria d'escuts de Pobles i Viles el d'Elx no porta corona damunt, du una matrona romana amb un ram a la mà.
La Costrera.
Si la crosta ja és una menjà típica d'Elx, única és la forma il·licitana de fer-la. A diferència dels veïns de l'Horta de la Vega Baja que la cuiten al forn, a Elx és cuita la crosta posant sobre el perol un cilindre metàl·lic -la costrera- on damunt es bota foc.
El Corbellot.
El món de la palmera té a Elx un riquíssim i exclusiu vocabulari. Icònic és el corbellot, ferramenta per a tallar palmes i ramassos amb tall lateral i superior que utilitzen els palmereros amb habilitat.
El Datilero.
Els pardalets tenen un nom científic i uno vulgar que depén del lloc. A Elx a la Sylvia atricapilla li diem "datilero" perquè té per costum menjar insectes d'entre els dàtils dels ramassos. La cantarulla del datilero és la música dels horts de palmeres a l'hivern.
Olivera Llei Antiga d'Elx.
Varietat d'olivera quasi desapareguda del Camp d'Elx, donava unes olivetes xiquiques per a fer oli que es deixaven caure enterra i després es replegaven agranant-les amb un ramàs.
La Peixca a mà.
Mujol i anguiles es peixcaven amb la mà pels assarbs de la part baixa del Municipi. Espectacular era la peixca de l'anguila, que es feia palpant per baix de l'aigua els costats de l'assarb i quan es trobava un forat el peixcador clavava la mà agarrant l'anguila i d'un tiró la feia fora de l'aigua.
El Cantauesso.
De la boja del cantauesso fem la més il·licitana de les infusions. Els forasters diuen cantueso a la lavanda (Lavandula angustifolia), sent el nostre l'endemisme Thymus moroderi. Desgraciadament a causa de la recol·lecció excessiva i a la destrucció del seu hàbitat el cantauesso està pràcticament extingit de les nostres serres.
L'Almedia.
La variació dialectal del valencià d'Elx té aportacions de l'aragonés, castellà i àrab.
Joies úniques com la paraula exclusiva d'Elx d'origen àrab "almedia", que és el conjunt que formen la solera, les branques i el portó de fusta que val per a tallar o girar l'aigua de les séquies.
Sunción i Suncioneta.
Nom típic per molt de temps de les il·licitanes. Mescla del castellà i de la típica forma valenciana dels hipocorístics d'acurtar els noms per davant, a més d'afegir el diminutiu tant d'esta terra.
La Franja Verda.
Característica de l'Elx CF. A punt de complir cent anys des que Antón Fivébr ho va afegir a la camiseta inicialment blanca de l'equip. La franja verda horitzontal simbolitza la vista del Palmerar d'Elx des del campanari de Santa Maria.
Hi ha altres particularitats il·licitanes menys vistoses, algunes pràcticament desaparegudes, que també són distintives del nostre Municipi.
Aquí van dotze peculiaritats il·licitanes. Segur que en hi ha un grapat més.
El Sarangollo.
Joc d'envit de baralleta dels més complicats del món. Paraules com Ali i Truc formen part del seu vocabulari. L'últim baluard del Sarangollo està en el Bar Cantó de Portes Encarnades.
La Tafulla.
Unitat de mesura de la terra de regadiu d'origen àrab. A diferència de les tafulles de la contornada que són de 1118 metres quadrats les d'Elx són de 953. Hi ha diverses teories que expliquen esta singularitat, una d'elles diu que és pel fet que els primers habitants àrabs d'Elx van ser iemenís que tenien unes mesures de longitud un poquet més xiquiques que els altres àrabs.
L'Escut sense corona.
A diferència de la gran majoria d'escuts de Pobles i Viles el d'Elx no porta corona damunt, du una matrona romana amb un ram a la mà.
La Costrera.
Si la crosta ja és una menjà típica d'Elx, única és la forma il·licitana de fer-la. A diferència dels veïns de l'Horta de la Vega Baja que la cuiten al forn, a Elx és cuita la crosta posant sobre el perol un cilindre metàl·lic -la costrera- on damunt es bota foc.
El Corbellot.
El món de la palmera té a Elx un riquíssim i exclusiu vocabulari. Icònic és el corbellot, ferramenta per a tallar palmes i ramassos amb tall lateral i superior que utilitzen els palmereros amb habilitat.
El Datilero.
Els pardalets tenen un nom científic i uno vulgar que depén del lloc. A Elx a la Sylvia atricapilla li diem "datilero" perquè té per costum menjar insectes d'entre els dàtils dels ramassos. La cantarulla del datilero és la música dels horts de palmeres a l'hivern.
Olivera Llei Antiga d'Elx.
Varietat d'olivera quasi desapareguda del Camp d'Elx, donava unes olivetes xiquiques per a fer oli que es deixaven caure enterra i després es replegaven agranant-les amb un ramàs.
La Peixca a mà.
Mujol i anguiles es peixcaven amb la mà pels assarbs de la part baixa del Municipi. Espectacular era la peixca de l'anguila, que es feia palpant per baix de l'aigua els costats de l'assarb i quan es trobava un forat el peixcador clavava la mà agarrant l'anguila i d'un tiró la feia fora de l'aigua.
El Cantauesso.
De la boja del cantauesso fem la més il·licitana de les infusions. Els forasters diuen cantueso a la lavanda (Lavandula angustifolia), sent el nostre l'endemisme Thymus moroderi. Desgraciadament a causa de la recol·lecció excessiva i a la destrucció del seu hàbitat el cantauesso està pràcticament extingit de les nostres serres.
L'Almedia.
La variació dialectal del valencià d'Elx té aportacions de l'aragonés, castellà i àrab.
Joies úniques com la paraula exclusiva d'Elx d'origen àrab "almedia", que és el conjunt que formen la solera, les branques i el portó de fusta que val per a tallar o girar l'aigua de les séquies.
Sunción i Suncioneta.
Nom típic per molt de temps de les il·licitanes. Mescla del castellà i de la típica forma valenciana dels hipocorístics d'acurtar els noms per davant, a més d'afegir el diminutiu tant d'esta terra.
La Franja Verda.
Característica de l'Elx CF. A punt de complir cent anys des que Antón Fivébr ho va afegir a la camiseta inicialment blanca de l'equip. La franja verda horitzontal simbolitza la vista del Palmerar d'Elx des del campanari de Santa Maria.
