Elx singular (pero xiquico)

[almedia]

"Més Vell que els Xorrets".
Expressió il·licitana que fa referència a alguna cosa quan és molt antiua.
Els xorrets eren forats del diàmetre d'una Dobla (tipus de moneta) fets a cosa feta en la Séquia Major. Els xorrets de les dobles valien per a regar alguns horts com el de Baix. Els xorrets del costat del Moli del Real, únics que es poden vore en l'actualitat, són una reproducció dels originals.

[almedia]

La preposició "de" la canviem per "i".
A voltes en conte de la preposició "de" posen "i", aixina en conte de "rabo de gat" diem "rabo i gat", en la carnisseria venen xulles de "punta i pit", mengem "arròs i ceba", cantem cançonetes de "fil i cotó" i mos alcem en "fer-se i dia".
El Senyor Alcalde a més de posar planterets, banderes o estatuetes estaria bé que canviara el nom oficial de la "Plaça de Baix" pel "correcte" "PLAÇA i BAIX".

[almedia]

La varietat de dàtil "confitera".
Dàtils de palmares clonades en l'Estació Phoenix a partir d'una palmera il·licitana única que feia dàtils dolços, grossos, tellosos i amb una pell ideal. A diferència dels dàtils de la varietat "medjoul" importats d'Israel o Tunísia que Déu sap en quines porqueres estan fets, els dàtils "confitera" són cultivats de manera natural a Elx.

[almedia]

L'adjectiu "entregue".
"Entregue" és una d'eixes paraules úniques del valencià d'Elx. Semblaria ser assimilació local la castellana "entero", en conte de la valenciana "sancer", pero "Entregue" la van portar els primers pobladors Cristians de després dels Moros. En realitat deriva de "íntegre" i l'hem conservat segle darrere segle.
Si la teua iaia et diu "menja't el plat entregue de costra", fes-li cas i escolta eixa paraula tan nostra.

[almedia]

La mangrana mollar.
La varietat més dolça i menys pinyolenca de totes les mangranes, de pell groguenca amb sullats encarnaosos i de collita tardana que la fan menys competitiva que altres varietats més roïnes pero d'aparença millor i primerenques. Algo que podem fer ara a Elx és menjar-nos una mangrana mollar madura de l'arbre gaudint del seu intens color encarnat i de l'extrema dolçor.

[almedia]

"HACEN FALTA APARADORAS".
El roïo de les màquines d'aparar ha sigut la música de fons de molts edificis d'Elx. Una imatge del Poble és la del repartior de faena donant instruccions a l'aparadora a la porta del portal de les cases, amb un sac de plàstic enterra amb pales, cortes, contraforts...
Les aparadores i les sabates, Elx.

[almedia]

Les casetes de La Marina.
A l'orellà de la mar, a la platja de La Marina, hi ha una tirera de casetes. La singularitat és pel seu origen, van ser construïdes per CEPSA per a albergar als operaris de les prospeccions petrolíferes en la Serra del Molar en els anys 40. Després de no trobar petroli i d'abandonar el lloc, l'empresa va subhastar les casetes que van ser comprades per gent de Crevillent.

[Paquito Bonet]

Les casetes de La Marina.
A l'orellà de la mar, a la platja de La Marina, hi ha una tirera de casetes. La singularitat és pel seu origen, van ser construïdes per CEPSA per a albergar als operaris de les prospeccions petrolíferes en la Serra del Molar en els anys 40. Després de no trobar petroli i d'abandonar el lloc, l'empresa va subhastar les casetes que van ser comprades per gent de Crevillent.

Algú antic forer podria contar esta historia en primera persona.
Los promotores de dichas prospecciones eran los americanos, lo hicieron a través de CEPSA.
Contrataron a vecinos de La Marina para trabajar en dichas prospecciones, una vez abandonadas al menos 2 de estos
trabajadores continuaron trabajando para la compañía haciendo labores en distintas prospecciones tanto a nivel nacional
como internacional

[almedia]

Les casetes de La Marina.
A l'orellà de la mar, a la platja de La Marina, hi ha una tirera de casetes. La singularitat és pel seu origen, van ser construïdes per CEPSA per a albergar als operaris de les prospeccions petrolíferes en la Serra del Molar en els anys 40. Després de no trobar petroli i d'abandonar el lloc, l'empresa va subhastar les casetes que van ser comprades per gent de Crevillent.

Algú antic forer podria contar esta historia en primera persona.
Los promotores de dichas prospecciones eran los americanos, lo hicieron a través de CEPSA.
Contrataron a vecinos de La Marina para trabajar en dichas prospecciones, una vez abandonadas al menos 2 de estos
trabajadores continuaron trabajando para la compañía haciendo labores en distintas prospecciones tanto a nivel nacional
como internacional

No hi ha res més interessant que saber d'estes coses de primera ma.Fa anys hagué un grup de persones investigant sobre el que pareixen logotipos que hi ha en algunes parets de les cases.
Sobre la prospecció petrolífera al Molar i a Rojales no van trobar indicis de petroli, pero a Torrevieja i Alacant ciutat sí.

[Paquito Bonet]

Les casetes de La Marina.
A l'orellà de la mar, a la platja de La Marina, hi ha una tirera de casetes. La singularitat és pel seu origen, van ser construïdes per CEPSA per a albergar als operaris de les prospeccions petrolíferes en la Serra del Molar en els anys 40. Després de no trobar petroli i d'abandonar el lloc, l'empresa va subhastar les casetes que van ser comprades per gent de Crevillent.

Algú antic forer podria contar esta historia en primera persona.
Los promotores de dichas prospecciones eran los americanos, lo hicieron a través de CEPSA.
Contrataron a vecinos de La Marina para trabajar en dichas prospecciones, una vez abandonadas al menos 2 de estos
trabajadores continuaron trabajando para la compañía haciendo labores en distintas prospecciones tanto a nivel nacional
como internacional

No hi ha res més interessant que saber d'estes coses de primera ma.Fa anys hagué un grup de persones investigant sobre el que pareixen logotipos que hi ha en algunes parets de les cases.
Sobre la prospecció petrolífera al Molar i a Rojales no van trobar indicis de petroli, pero a Torrevieja i Alacant ciutat sí.

También hicieron prospecciones en Benejuzar con resultado negativo.
El de Torrevieja y Alicante tengo entendido que era de tan mala calidad que no compensaba su extracción.

Una historia, la de las prospecciones petrolíferas en la provincia, totalmente desconocidas.

RESEÑA DE PACO EL DEL PETROLEO EN LA CATEDRA PEDRO IBARRA
https://www.elche.me/biografia/agullo-blasco-francisco

[almedia]

También hicieron prospecciones en Benejuzar con resultado negativo.
El de Torrevieja y Alicante tengo entendido que era de tan mala calidad que no compensaba su extracción.

Una historia, la de las prospecciones petrolíferas en la provincia, totalmente desconocidas.

RESEÑA DE PACO EL DEL PETROLEO EN LA CATEDRA PEDRO IBARRA
https://www.elche.me/biografia/agullo-blasco-francisco

oooooh, molt interessant!!!

[almedia]

El Roalet.
Agrupació de cases del Camp d'Elx fetes amb citares mitgeres. No es fan a la volta, a partir d'una primera casa orientada al sud es van construint cap a llevant, sent l'última a fer-se la que mira a ponent. Diu la gent del Camp que es va començar a viure en roalets per a estar agrupats i defendre's millor del bandoler Jaume "el Barbut".

[almedia]

Espíritu Sagrado.
Pel·lícula de culte que mostra la vida en el Barri de Carrús. Feta per no actors a cosa feta per a buscar un ambient estrany. Amb la magnífica intervenció de Vicent Bordonado que en este cas no diu "cauran quatre gotes mal contades". Els "pisos grises", el Bar Charli, el Pantà... escenaris de la pel·lícula.
En el fons és una història terrible on es reflectix com les persones menyspreables s'aprofiten de la gent humil.

[almedia]

La coca a la calda.
Dos són les coques emblemàtiques d'Elx: de pésols i a la calda, esta última paradigma del que hui dia és sostenibilitat i producte de quilòmetre zero. La coca a la calda és la més senzilla, farina de forment -de Perleta- molguda en el molí de Serrano -del Poble-, llevat de l'anterior pastada, aigua de pou -de la pluja-, oli d'oliva del Tendre -d'Alzabares-, sal -de Santa Pola- i feta en el forn amb llenya d'armeler -de Torrellano-.

[almedia]

Les atxes de la Nit de Reis.
En molts llocs és tradició fer llum amb torxes als Reis Mags, la peculiaritat de les atxes d'Elx és que estan fetes de seasos, fatxos, follaques i una palma seca. Al Poble s'il·lumina amb les atxes el camí que han de recórrer els Mags, mentres que en el Camp s'il·luminen les cases on hi ha xiquets per a que els Reis sàpiguen on han de deixar juesques.