Elx singular (pero xiquico)

[almedia]

Les Carretilles.
Diuen els del Raval que això de les carretilles ho van acomençar ells. Sembla ser que la tradició ve de quan fa alguns segles els descendents dels Moros -molt amics de la pólvora- tiraven carretilles per la Corredora el dia de la Maredéu per a assenyalar la festivitat.
En l'última mitat del segle XX es va convertir en una fabulosa guerra entre tots en el centre del Poble, i una divertició espectacular en les Partides.
Després de la prohibició, les carretilles s'han convertit poc més que en un reclam turístic.

[almedia]

Santiguar-se en el Pont Vell.
Algunes singularitats il·licitanes estan marcades per la religió, com és el cas del costum de santiguar-se en passar pel Pont Vell o de la Maredéu a l'altura de les imatges de la Verge de l'Assumpció i de la de Sant Agatángel.

[almedia]

La Trencaolla del Carabassí.
Trencaolla, ensopegall o flor de paper són tres maneres de nomenar a Elx a les plantes del gènere Limonium. Dos espècies de Limonium són joies úniques de la botànica il·licitana: la trencaolla de les Salines i la del Carabassí, estant esta última molt amenaçada en ser patejada per la gent que va a la mar.

[almedia]

El Pantà.
Singular és el mur de la presa, el més antiu d'Europa des dels Romans dels quals van copiar la seua forma en arc. La comporta de l'arbelló de l'eixida de l'aigua del pantà era accionat des de baix del mur per un condenat a mort pel greu perill que suposava, i així en cas d'accident faena feta.

[galima]

El Pantà.
Singular és el mur de la presa, el més antiu d'Europa des dels Romans dels quals van copiar la seua forma en arc. La comporta de l'arbelló de l'eixida de l'aigua del pantà era accionat des de baix del mur per un condenat a mort pel greu perill que suposava, i així en cas d'accident faena feta.

[almedia]

El Pi de La Baia.
Arbre mític, característicament tort el que li dona la virtut de poder passar una cordeta i en cas de necessitat penjar a qualsevol delinqüent del coll. L'última volta que es va fer ús del pi va ser farà una quarantena d'anys quan van vore a gentola furtant encarnelles, es va donar avís del robatori al personal que estava jugant a la baralleta en el Casino, la gent es va anar al bancal on van agarrar in fraganti al lladre, van omplir una saria d'encarnelles que li van carregar al furtaor al muscle al qual portaren en profesó fins al pinet atentant-li verdugaes als garrons. Una volta en el pinet li passaren la baga de la cordeta pel coll i van començar a tirar. Algun graciós quirdà a la Guaria Civil que acoí i va donar fi al festival amb el resultat d'un lladre amb un palomino en els cançonsillos.

[helikelig]

El Pi de La Baia.
Arbre mític, característicament tort el que li dona la virtut de poder passar una cordeta i en cas de necessitat penjar a qualsevol delinqüent del coll. L'última volta que es va fer ús del pi va ser farà una quarantena d'anys quan van vore a gentola furtant encarnelles, es va donar avís del robatori al personal que estava jugant a la baralleta en el Casino, la gent es va anar al bancal on van agarrar in fraganti al lladre, van omplir una saria d'encarnelles que li van carregar al furtaor al muscle al qual portaren en profesó fins al pinet atentant-li verdugaes als garrons. Una volta en el pinet li passaren la baga de la cordeta pel coll i van començar a tirar. Algun graciós quirdà a la Guaria Civil que acoí i va donar fi al festival amb el resultat d'un lladre amb un palomino en els cançonsillos.

A más de un político le haría yo lo mismo

[almedia]

Posar-li nom a les palmeres.
A Elx, quan s'estima a una palmera, es té el costum de batejar-la. Els llauradors del Camp o els amos dels Horts del Poble les nomenen segons les seues característiques com "dolceta" o "llargueta". El Conde de Torrelllano, Juan Vaillo de Llanos, fa tres-cents anys ja quirdava a la seua palmera favorita "Pasquala".

[almedia]

El Peixet de Séquia.
En altres llocs li diuen "fartet". Ans vivia per les séquies , basses i assarbs. Ara a causa de la contaminació i a l'entubament de séquies i canals esta joia de la fauna il·licitana a desaparegut, quedant uns poquets a les Salinas. El peixet de séquia es menjava rebeculaes les larves dels moixquits de l'aigua. Hui dia no hi ha peixets i hi ha molts moixquits.

[almedia]

Cançonetes de Fil i Cotó.
Recopilació magistral de la tradició oral de les cançons populars il·licitanes. En elles es pot vore la vida quotidiana d'Elx passat el temps.

"A la Figuera Reona
m'he deixat les espardenyes
Mare no s'ho diga al Pare
que jo aniré per elles".

[almedia]

La Nolina de la UMH.
Arbre d'uns quatre-cents anys replantat darrere del Rectorat. Curiosa és la forma de com aplegà a la Universitat. Farà una vintena d'anys este arbre estava al jardí d'una casa velluca del nord d'Alacant que fou venuda. El nou amo vengué la nolina d'amagat, però la Guaria Civil la va confiscar i la va deixar en depòsit en la Universitat. I allí està. En un costat de l'arbre es pot vore el mal que va patir durant el transport.

[almedia]

Quinto Albio Horacio.
Diuen alguns savis que este legionari romà de llegenda va ser el primer il·licità del qual es coneix el seu nom i cognoms. Altres savis diuen que això és un error. El cas és que en honor a este home de farà uns 2000 anys tenim un carrer amb el seu nom en el Barri de L'Illeta a la part de baix de Les Palmeretes.

[almedia]

El Cartell-Botella de Cantueso Oro.
Icònic cartell punt de referència dels aficionats franjiverds. Altres patrimonis gràfics il·licitans com els cartells de Damel o Mesalina van desaparéixtre en el seu moment. Esperem que la càrrega de sentiments que porta la botella de Cantueso valga per a conservar-ho quan aplegue el dia que obren per eixos praos. Baix de la botella hem compartit des d'un tros de coca per Sant Antoni fins a una conversa esperant a l'amic que arribava tard al futbol.

[almedia]

Elx desaparegut.
Diuen els savis que L'Alcudia va albergar als seus últims pobladors en el segle VIII. També diuen que els àrabs van fundar l'actual emplaçament d'Elx en el segle X. On va estar Elx en eixos dos-cents anys? Van viure els il·licitans en alqueries disseminades pel Camp? Fou el Castellar la població pont entre L'Alcudia i l'Elx Moro? Els savis diran.

[almedia]

Patacó.
Casa del Camp única, d'estil modernista. Durant molts anys tancada, amb un cert misteri al seu voltant. En l'actualitat reformada respetant la seua originalitat. El seu nom és l'apodo del seu primer propietari del que diuen per la Partida de Alzabares que fou un home que va tornar d'Amèrica amb molts dinés.