Elx singular (pero xiquico)

[almedia]

El Molí del Real.
Molí fariner que aprofitava la força de l'aigua de la Séquia Major. Mig edifici està construït damunt d'una plataforma sostinguda per l'espectacular estructura de pilars i arcs que li donen la seua imatge icònica penjant en la Rambla. L'apel·latiu "del Real" no fa referència a un Rei, segons els Savis un "Real" era un lloc dedicat a fer una determinada activitat, en esta cas era un assentament on els artesans del fanc feien canterets, còssils i gerres. Sempre hem de dir "Molí del Real", mai "Molí Real".

[almedia]

El Balsaret.
Clot bastant grandot amb aigües permanents i cristal·lines. Refugi de la rara ànera Malvasia -Oxyura leucocephala- i amb un conjunt al seu al voltant de trinxeres i búnquers de la guerra civil construïts per l'exercit de la República.

[almedia]

El Tripero.
Ofici tan il·licità com el de palmerero. El tripero es queda baix de la palmera ajudant al palmerero quan este puja. Replega amb habilitat les palmes, els caixcabots i les fullaques d'en terra.
Uns diuen que el nom de "tripero" és perque feien negoci amb la saurda de les palmeres com els que ho feien amb els desperdicis (tripes) dels animals; uns altres diuen que era perque es menjaven els dàtils que li caien en terra al palmerero quan este monyia els ramassos (s'omplien les "tripes" de dàtils).

[almedia]

L'Arròs i Ceba.
Menjar bàsic d'aprofitament del Camp d'Elx. Arròs, pebrera encarnà, quereïlla, safrà, oli d'oliva i ceba, molta ceba. Hi ha cases que també li posen bacallar, encarnella, faves tendres o cigrons. Arròs infravalorat, però espectacular.
Contava el Tio Quito "el Morenet" que una volta feu per a uns convidats forasters arròs i conill i caragols, dels millors de la contornà. A part, feu un perolet d'arròs i ceba, en tartarlo els forasters van exclamar "Tio Quito... l'arròs bo és el de ceba!!!".

[almedia]

L'Herència dels Romans.
És la base de la nostra cultura.
En el Poble, l'origen del carrer Filet de Fora és l'eix de la Centuriato Romana de fa 2000 anys. Agranar i fregar el tros de carrer de davant de la casa del Poble també és una costum que mos ve dels Romans.

[almedia]

Els Refranys.
El refranyer il·licità , en general, és compartit amb la contornà. Alguns els canviem com el supersticiós "Home roig o gos pelut, a l'assut". Altres dedicats als veïns com "Que vinga lo que el Senyor vulga, menos gent d'Asp" o "D'Oriola, ni matxo ni mula ni home ni dona". I com no, el popular "Tira més pèl de figa que la maroma de la Maredéu".

[almedia]

La Rata.
El "Barri de La Rata" pren el nom de l'antiua "Casa de La Rata" que allí estigué ans d'eixamplar el Poble per dalt de la Via. En retratos antius del Pont de Ferro es veu en primer terme la Casa de La Rata i un poquet més amunt la Hisenda de la Casa Blanca.
A Elx hi ha gent que se l'agarra amb paper de fumar que rebutja la denominació "La Rata", sent el nom tradicional del puesto. En altres llocs estan orgullosos dels seus noms com Alcantarilla, La Matanza o Cabezo Cortado.

[almedia]

La Cova d'Albarranch.
Covartxa on Vicent Albarranch feia coets i trons. Situada en el costat de ponent de la Rambla a l'altura del Xilindró. Lloc que hauria de ser de peregrinació per als il·licitans perque allí van naixtre la Palmera de la Maredéu i l'Elx CF.

[almedia]

Carrús.
La primera constància escrita de l'existència de Carrús és de fa 450 anys. Els savis tenen diverses teories d'on ve el nom "Carrús". Uns diuen que pot procedir del llatí "cruce" amb el significat de "encreuament de camins". Uns altres que ve de l'amàzic "akarruc" que vol dir "carrasca" o siga "lloc de carrasques". També ho relacionen amb el románic "car" de significat "pedra". Són algunes més les teories que esbrinen els savis, pero l'origen i significat de Carrús continua sent un misteri.

[almedia]

Els Màrgens de Pedra Seca.
Antiquíssima tècnica d'anivellar el terreny per a guanyar terra de cultiu. A Elx queden bones mostres de màrgens de pedra seca en la Partides del nord i en els costats del Barranc de Sant Antoni. Els artesans d'emparellar la pedra es deien "margeneros". Hui dia ha quedat l'apodo "margenero" en els descendents d'aquelles persones que tenien eixe ofici.

[almedia]

La Rabosa.
Animalet que de sempre estigué present en la vida quotidiana del Camp d'Elx. Carnívor depredador de rates, ratetes i ratolins, pero també de les gallines de corral. La rabosa com té la panxa xiquica, el que fa és guardar en amagatalls el que caça. Ensé que entra en un corral mata a totes les gallines i se les va portant poquet a poquet per amagar-les; si mentres, l'amo del corral descobrix la massacre, la rabosa fugirà. Esta actitud de la rabosa li dona fama de matar per matar , pero en realitat és que no li ha donat temps a emportar-se a les víctimes per a guardar-les.
Són diversos els contes il.licitans que tenen a la rabosa de protagonista com "Rabosa i Rabosot" o "La rabosa i les figues". També ha quedat l'apodo "Rabosa", aixina com la paraula "rabosera" que en Elx és una rabieta imparable d'un xiquet xiquico.

[almedia]

Les Migues.
Menjar humil que a Elx es feia amb una senzillesa extraordinària aprofitant recursos de la terra.
Amb foc de llenya, en una paella se sofrig en oli d'oliva una cabeça d'alls pelada. Ja sofregits s'aparten els alls i en eixe oli es posen torruscos de pa dur esguitats d’auia. Poquet a poquet es van fent torraets, quan ja estan quasi fets s’anyaixen els alls i s'acaba de cuinar. Les migues es mengen acompanyades de meló negre, varietat que es conservava penjant de les bigues de l’umbrall dins d'un sarnacho. També es mengen acompanyades de raïm o de mangrana mollar.

[almedia]

"En La Baia te veas"
Frase feta que diuen els gitanos de la contornà. Astò ve de quan, en temps de guerra, uns gitanos van robar en una casa i van violar a una dona en La Baia. Els veïns de la Partida, avisats del succés, es van dirigir al Salar on hi havia una rueca de gitanos acampats. Corbella en mà li van tallar el coll a dos gitanos en venjança del desgavell. Des de allò els gitanos no s'arrimen per La Baia i quan volen desitjar el mal a algú diuen: "En La Baia te veas".

[almedia]

La Costera de Bonus.
Antiu caminet que baixava del carrer L'Àngel a la Rambla per a passar a la Partida de Santa Teresa, actual Barri de Santa Teresa. La Rambla es creuava per un pontet de fusta, pero com contino se l'emportava les avingudes d'aigua es va construir el Pont de la Maredéu, deixant la Costera sense ús. En època posterior, en la Costanera de Bonus estaven totes les cases de putes del Poble, com allò suposava un escàndol l'autoritat les va tancar. Hui dia la Costera de Bonus no és més que un accés a cotxeres de pisos.

[almedia]

Les Falzies.
Pardal que fa nyiu al Poble i caça moixquits al Camp.
Una dita il.licitana diu "si dematí canten les falzies... no te fies". Vol dir que estarem a l'estiu, i encara que de bon dematí faça frescor a mig dia farà calor.
Dos colònies de falzies a Elx estan amenaçades, la del Barri de Sant Antón per la demolició dels blocs de pisos i la de l'Estadi Martínez Valero per la seua remodelació. Veient el ritme de les obres, les falzies tenen temps de sobres de buscar un altre lloc on fer nyiu.